sigau

Català

Verb

sigau

1. (balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb ésser/ser.
2. (balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb ésser/ser.

Miscel·lània

• Síl·labes: si·gau (2)
• Anagrames: aguís, aguïs, agúis, agusi, agusí, gasiu, guais, guiàs, guisa

Català antic

Verb

sigau

1. segona persona plural (vós, vosaltres) del present de subjuntiu de esser
2. segona persona plural (vós, vosaltres) de l'imperatiu de esser

Variants

• siats, siau, sigats

Verb

sigau

1. segona persona plural (vós, vosaltres) del present de subjuntiu de seure

Variants

• segats, segau, seguets, segueu, sigats, siguets, sigueu