sojornàreu

Potser volíeu: sojornareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /su.ʒurˈna.ɾəw/
	balear /so.ʒoɾˈna.ɾəw/, /su.ʒurˈna.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /so.ʒorˈna.ɾew/, valencià /so.d͡ʒoɾˈna.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

sojornàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de sojornar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb sojornar.

Variants

• [2] sojornéssiu, sojornésseu, sojornàssiu, sojornàsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: so·jor·nà·reu (4)