solaçàsseu

Català

Verb

solaçàsseu

1. (valencià, balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb solaçar.

Variants

• solacéssiu, solacésseu, solaçàssiu, solaçàreu

Miscel·lània

• Síl·labes: so·la·çàs·seu (4)