solaçàreu

Potser volíeu: solaçareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /su.ɫəˈsa.ɾəw/
	balear /so.ɫəˈsa.ɾəw/, /su.ɫəˈsa.ɾəw/
Occidental:	/so.ɫaˈsa.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

solaçàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de solaçar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb solaçar.

Variants

• [2] solacéssiu, solacésseu, solaçàssiu, solaçàsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: so·la·çà·reu (4)