solaçara

Potser volíeu: solaçarà

Català

Verb

solaçara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb solaçar.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb solaçar.

Variants

• [1] solacés, solaçàs
• [2] solacés, solaçàs

Miscel·lània

• Síl·labes: so·la·ça·ra (4)