solaçares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /su.ɫəˈsa.ɾəs/
	balear /so.ɫəˈsa.ɾəs/, /su.ɫəˈsa.ɾəs/
Occidental:	/so.ɫaˈsa.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

solaçares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de solaçar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb solaçar.

Variants

• [2] solacessis, solacesses, solaçassis, solaçasses

Miscel·lània

• Síl·labes: so·la·ça·res (4)