sombrero

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /sumˈbɾe.ɾu/, occidental /somˈbɾe.ɾo/
• Rimes: -eɾo
• Etimologia: Del castellà sombrero, segle XVI.

Nom

sombrero m. ‎(plural sombreros)

1. (castellanisme) barret, capell

   «—Només me falta el sombrero. (Agafa el barret, se'l posa i creua la sala en direcció a la xemeneia amb aires d'anar a la moda.)» (Xavier Bru de Sala, Pigmalió, 1997)

   «—En aquesta casa es fuma grifa. —Vols dir porros? —És droga, digue-li barret, digue-li sombrero.» (Ramon Solsona, L'home de la maleta, 2011)

Notes

• En valencià, tortosí i a l’Aragó és d’ús col·loquial. Literàriament s’usa barret o capell.
• En alguerès s’usa tant sombrero com el sardisme boneto.
• En central, nord-occidental i septentrional es considera arcaic o castellanisme. En general s’usa barret.
• En balear es considera un castellanisme peninsular. És d’ús general capell.

Miscel·lània

• Síl·labes: som·bre·ro (3)
• Anagrama: emborrós

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /somˈbɾe.ɾo/

Americà: alt /s(o)mˈbɾe.ɾo/, baix /somˈbɾe.ɾo/

• Rimes: -eɾo
• Etimologia: De sombra i el sufix -ero.

Nom

sombrero m. ‎(plural sombreros)

1. barret
2. (arquitectura) tornaveu

Miscel·lània

• Síl·labes: som·bre·ro (3)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre sombrero