spolium

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈspɔ.lɪ.ʊm/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *spel- ‎(«estripar, pelar»).

Nom

spolium n. ‎(genitiu spoliī)

1. cuir, pell, despulla, pellam
2. pellingot
3. botí, espoli, despull

Declinació

2a declinació -um, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	spolium	spolia
Vocatiu	spolium	spolia
Acusatiu	spolium	spolia
Genitiu	spoliī	spoliōrum
Datiu	spoliō	spoliīs
Ablatiu	spoliō	spoliīs

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.985-987