subjectivàreu

Potser volíeu: subjectivareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /sub.ʒək.tiˈβa.ɾəw/, balear /sub.ʒək.tiˈva.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /sub.d͡ʒek.tiˈβa.ɾew/
	valencià /sub.d͡ʒek.tiˈva.ɾew/, /sub.d͡ʒek.tiˈβa.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

subjectivàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de subjectivar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb subjectivar.

Variants

• [2] subjectivéssiu, subjectivésseu, subjectivàssiu, subjectivàsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: sub·jec·ti·và·reu (5)