- Pronúncia(i): /sʊbˈwɛ.nɪ.oː/
- Etimologia: Del prefix sub- i veniō, originàriament «acudir en rescat les tropes de la reserva».
conculcō (1a present?), subvenīs (2a present), subvenīre (infinitiu), subvēnī (perfet), subventum (supí)
- ajudar, assistir, rescatar, subvenir
«Lucanius circumvento filio subvenit» ([1])- Lucà encerclà amb les tropes el seu fill per rescatar-lo
«illum orare, ut subveniret» ([2])- pregar als déus que ens ajudin
- ↑ Juli Cèsar, Bello Gallico, V, 35
- ↑ Ciceró, De Divinatione, I, 27,57