superis

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /suˈpe.ɾis/
• Rimes: -eɾis

Verb

superis

1. Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb superar.

Miscel·lània

• Anagrama: espuris

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsʊ.pɛ.riːs/

Adjectiu

superīs

1. datiu masculí/femení/neutre plural de superus
2. ablatiu masculí/femení/neutre plural de superus