superos

Català

Verb

superos

1. (col·loquial nord-occidental) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb superar.

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsʊ.pɛ.roːs/

Adjectiu

superōs

1. acusatiu masculí plural de superus