Potser volíeu: supliques, súpliques

Català

modifica
  • Pronúncia(i): /su.pɫiˈkes/
  • Rimes: -es

supliqués

  1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb suplicar.
    [Jo] supliqués, suplicàs o suplicara.
  2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb suplicar.
    [Ell/ella/vostè] supliqués, suplicàs o suplicara.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: su·pli·qués (3)