supliquegués

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /su.pɫi.keˈɣes/
• Rimes: -es

Verb

supliquegués

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb suplicar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars per [ell/ella/vostè] supliqués, suplicàs o suplicara.