supplens

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsʊp.plɛns/
• Etimologia: Derivat de suppleō.

Adjectiu

supplēns m. f. n. ‎(genitiu supplentis)

1. suplent

Declinació

Tercera declinació, nominatiu d'una terminació.

Cas	Singular			Plural
	Masc./Fem.	Neutre		Masc./Fem.	Neutre
Nominatiu	supplēns			supplentēs	supplentia
Vocatiu	supplēns			supplentēs	supplentia
Acusatiu	supplentem	supplēns		supplentēs	supplentia
Genitiu	supplentis			supplentium
Datiu	supplentī			supplentibus
Ablatiu	supplentī			supplentibus