• Pronúncia(i): /sʊˈpreː.mʊs/
  • Etimologia: Derivat de superus.

Adjectiu

modifica

suprēmus m., suprēma f., suprēmum n.

  1. suprem , el més alt
    «supremus mons» (Juli Cèsar, De Bello Gallico, XXII)
    La muntanya més alta.
  2. darrer, fúnebre, mortal
    «supremus honor» (Virgili, Eneida, XI.61)
    honors fúnebres
  3. extrem, suprem
    «suprema macies» (Virgili, Eneida, IV)
    extrema magror

Declinació

modifica

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas Singular Plural
Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre
Nominatiu suprēmus suprēma suprēmum suprēmī suprēmae suprēma
Vocatiu suprēme suprēma suprēmum suprēmī suprēmae suprēma
Acusatiu suprēmum suprēmam suprēmum suprēmōs suprēmās suprēma
Genitiu suprēmī suprēmae suprēmī suprēmōrum suprēmārum suprēmōrum
Datiu suprēmō suprēmae suprēmō suprēmīs
Ablatiu suprēmō suprēmā suprēmō suprēmīs

Antònims

modifica