tancàieu

Català

Verb

tancàieu

1. (col·loquial nord-occidental) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de tancar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tan·cà·ieu (3)
• Anagrames: acientau, actuaien, cantàieu