taral·larege

Català

taral·larege

(valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de taral·larejar.
(occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb taral·larejar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb taral·larejar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb taral·larejar.