- Pronúncia(i): /ˈtat/
- Rimes: -at
tat
- Exclamació que es deixa anar en jugar amb els infants després de tapar-se la cara i de mostrar-la de cop.
- Forma apocopada de veritat, emprada en frases interrogatives buscant la conformitat de l'interlocutor.
tat
- primera persona singular (ich) del passat d'indicatiu de tun
- Ex.: Ich tat es. (traducció: «Jo ho vaig fer.»)