templer

Català

templaris a cavall

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/təmˈpɫe/
Occidental:	nord-occidental /temˈple/, valencià /temˈpleɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: De temple i el sufix -er, pel temple de Salomó (Jerusalem).

Nom

templer m. ‎(plural templers)

1. Membres de l'Orde del Temple, també conegut com Orde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó.

Adjectiu

templer m. ‎(femení templera, plural masculí templers, plural femení templeres)

1. Relacionat amb l’orde del Temple.

   Ex.: Una construcció templera, una història templera.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Templer ^(de) m.
• Anglès: templar ^(en)
• Armeni: տաճարական ^(hy) ‎(tatxarakan)
• Castellà: templario ^(es)
• Finès: temppeliherra ^(fi)
• Francès: templier ^(fr)
• Italià: templare ^(it)
• Polonès: templariusz ^(pl) m.
• Rus: тамплие́р ^(ru) m. ‎(tamplier)
• Txec: templář ^(cs) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: tem·pler (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot