temporalitze

Català

temporalitze

(valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de temporalitzar.
(occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb temporalitzar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb temporalitzar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb temporalitzar.