temptavi

Català

Verb

temptavi

1. (col·loquial septentrional) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de temptar.

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /tɛmpˈtaː.wiː/

Verb

temptāvī

1. primera persona singular del pretèrit perfet d'indicatiu actiu de temptō