temptege

Català

temptege

(valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de temptejar.
(occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb temptejar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb temptejar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb temptejar.