tendigués

Català

Verb

tendigués

1. (col·loquial) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb tendir.
2. (col·loquial) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb tendir.

Miscel·lània

• Síl·labes: ten·di·gués (3)
• Anagrames: desenutgi, desenutgí, detenguis, detingues, detingués, distengué