tesavo

Català

Verb

tesavo

1. (col·loquial central, nord-occidental) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de tesar.

Miscel·lània

• Síl·labes: te·sa·vo (3)
• Heterograma de 6 lletres (aeostv)
• Anagrames: estova, estovà