timó

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /tiˈmo/
Rimes: -o
Etimologia: [1] Del llatí vulgar *tīmōne(m), de tēmō ‎(«timó de carro o d’arada»), segle XIII.
Etimologia: [2] Del llatí thymus i el sufix -ó, del grec antic θύμος ‎(thýmos), segle XIV.

Nom

timó m. ‎(plural timons)

(nàutica) Peça plana inserida dins l'aigua que serveix per dirigir l'embarcació.

Derivats

timonejar

Nota d'ús

Les embarcacions poden tenir un o més timons, si n'hi ha només un aquest es troba en crugia. En les embarcacions de superfície el timó és vertical. En els submarins i els torpedes també hi ha timons horitzontals, els anomenats timons de profunditat. No totes les embarcacions utilitzen timó.

Un error típic és confondre el timó amb la roda de timó. La roda de timó és una mena de volant que dirigeix el timó. El timó també es pot dirigir amb una mena de palanca anomenada canya de timó.

Sinònims

(de carreta o arada) camissa, llança

Traduccions

Alemany: Ruder ^(de) n.
Anglès: rudder ^(en)
Castellà: timón ^(es) m.
Coreà: 키 ^(ko) ‎(ki)
Danès: ror ^(da) n.
Eslovac: kormidlo ^(sk) n.
Esperanto: rudro ^(eo), direktilo ^(eo)
Finès: peräsin ^(fi)
Francès: gouvernail ^(fr) m.
Friülà: tamon ^(fur)
Gallec: leme ^(gl) m., temón ^(gl) m.
Grec: πηδάλιο ^(el) n. ‎(pidàlio)
Grec antic: πηδάλιον ^(grc) n. ‎(pēdálion)
Hongarès: kormánylapát ^(hu)
Italià: timone ^(it) m.
Japonès: 舵 ^(ja)
Llatí: gubernaculum ^(la) n.
Neerlandès: roer ^(nl) n.
Occità: empenta ^(oc) f.
Polonès: ster ^(pl) m.
Portuguès: leme ^(pt) m.
Romanès: cârmă ^(ro) f.
Rus: руль ^(ru) m. ‎(rul)
Sard: timona ^(sc), timone ^(sc)
Serbocroat: кормило ^(sh), kormilo ^(sh) n.
Suahili: usukani ^(sw)
Suec: roder ^(sv) n.
Turc: dümen ^(tr)
Txec: kormidlo ^(cs) n.
Xinès: 舵 ^(zh) ‎(duò)

Nom

timó m. ‎(plural timons)

(occidental) farigola

Miscel·lània

Síl·labes: ti·mó (2)
Anagrames: motí, tomi, tomí

Vegeu també

Article corresponent a la Viquipèdia
Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot
Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: timó