tirà

Potser volíeu: tira

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /tiˈɾa/
• Rimes: -a
• Homòfon: tirar
• Etimologia: Del llatí tyrannus, segle XIV, del grec antic τύραννος ‎(týrannos, «usurpador, monarca, dèspota»).

Nom

tirà m. ‎(plural tirans, femení tirana)

1. (Història) Monarca de la Grècia antiga. (Aquesta accepció no és sinònima en cap cas de crueltat, encara que tampoc l'exclou.)
2. Qualsevol tipus de monarca o governant, especialment el d'una nació, que exerceix el poder de forma dictatorial i cruel (amb tirania).
3. Per extensió, qualsevol persona amb cert poder sobre d'altres que en fa abús perjudicant-los; dèspota.

Verb

tirà

1. (literari) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de tirar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ti·rà (2)
• Anagrames: tari, tarí, traí, tria, trià

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot