tarí

Potser volíeu: tari

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /təˈɾi/, occidental /taˈɾi/
• Rimes: -i
• Etimologia: Del sicilià tarino, d’origen incert.

Nom

tarí m. ‎(plural tarins)

1. Moneda (el 1481, 13 tarins de Sicília valien a Barcelona 24 sous, i aquests, un ducat).

   E tantost com fo a Macina, feu cridar lo forment a XXX tarins la salma... (Cròn. Muntaner, S.XIV)

Traduccions

Traduccions

• Castellà: tarín ^(es)

Verb

tarí

1. (literari) Primera persona del singular (jo) del passat simple de tarar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ta·rí (2)
• Anagrames: tira, tirà, traí, tria, trià

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.