tornege

Català

Verb

tornege

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de tornejar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb tornejar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb tornejar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb tornejar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tor·ne·ge (3)
• Anagrama: toregen