toro

Potser volíeu: Toro

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈtɔ.ɾu/ⓘ
	balear /ˈtɔ.ɾo/, /ˈtɔ.ɾu/
Occidental:	/ˈtɔ.ɾo/

• Rimes: -ɔɾo
• Etimologia: Del català antic tore per assimilació vocàlica posttònica, variant vacil·lant de tor, de taur, del llatí taurus, segle XIV.

Nom

toro m. ‎(plural toros)

1. (central) bou (no castrat)

Derivats

• torejar

Sinònims

• brau, bravatell

Traduccions

 bou no castrat — vegeu bou

Miscel·lània

• Síl·labes: to·ro (2)
• Anagrames: orto, rotó

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DECat, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈto.ɾo/
• Rimes: -oɾo
• Etimologia: [1]: Del llatí taurus. [2]: Del llatí torus.

Nom

toro m. ‎(plural toros)

1. toro, bou
2. tor

Miscel·lània

• Síl·labes: to·ro (2)

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /ˈtɔː.ro/

Nom

toro m. ‎(plural tori)

1. bou, toro
2. (geometria) tor
3. (literari) tàlem, llit nupcial

Nom

toro m. f. ‎(plural tori)

1. (astrologia) forma alternativa de Toro

Miscel·lània

• Síl·labes: tò·ro (2)

Tahitià

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈto.ɾo/

Nom

toro

1. dos punts, signe de puntuació