tragella

Potser volíeu: tragellà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/tɾəˈʒe.ʎə/
Occidental:	nord-occidental /tɾaˈʒe.ʎa/, valencià /tɾaˈd͡ʒe.ʎa/

• Rimes: -eʎa
• Etimologia: Del llatí vulgar *tragella, diminutiu de tragula ‎(«rascle»), segle XIV. Doblet de tralla.

Nom

tragella f. ‎(plural tragelles)

1. Caixó obert que s’usa arrossegat per a igualar un terreny.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: harrow ^(en)
• Castellà: traílla ^(es) f.
• Francès: ravale ^(fr) f.
• Francès: appianatoio ^(fr) m.

Verb

tragella

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de tragellar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb tragellar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tra·ge·lla (3)
• Anagrames: gallaret, lletraga, regallat

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB