tragire

Català

tragire

(valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de tragirar.
(occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb tragirar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb tragirar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb tragirar.