tragites

Potser volíeu: tragités

Català

Verb

tragites

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de tragitar.
2. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb tragitar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tra·gi·tes (3)
• Anagrames: regitats, trastegi, trastegí, trasteig