tragités

Potser volíeu: tragites

Català

Verb

tragités

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb tragitar.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb tragitar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tra·gi·tés (3)
• Anagrames: regitats, trastegi, trastegí, trasteig