traigueva

Català

Verb

traigueva

1. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de trair.
2. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de trair.

Miscel·lània

• Síl·labes: trai·gue·va (3)
• Anagrames: artigàveu, averiguat