Potser volíeu: tranuità

Català

modifica
Oriental:  /tɾəˈnuj.tə/
Occidental:  nord-occidental /tɾaˈnuj.ta/
valencià /tɾaˈnuj.ta/, /tɾaˈnwi.ta/

tranuita

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de tranuitar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb tranuitar.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: tra·nui·ta (3)
  • Anagrama: tuitaran