trinàreu

Potser volíeu: trinareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /tɾiˈna.ɾəw/, occidental /tɾiˈna.ɾew/
• Rimes: -aɾew

Verb

trinàreu

1. (literari) segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de trinar
2. (valencià) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb trinar

Miscel·lània

• Síl·labes: tri·nà·reu (3)
• Anagrames: nitrareu, nitràreu, traurien