triomfe

Català

triomfe

(valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de triomfar.
(occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb triomfar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb triomfar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb triomfar.