tristege

Català

Verb

tristege

1. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb tristejar
2. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb tristejar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb tristejar

Variants

• [1] tristegi
• [2] tristegi
• [3] tristegi

Miscel·lània

• Síl·labes: tris·te·ge (3)