Català

modifica
Oriental:  central /tɾis.təˈʒa/
balear /tɾis.təˈd͡ʒa/, /tɾis.təˈʒa/
Occidental:  nord-occidental /tɾis.teˈʒa/
valencià /tɾis.teˈd͡ʒaɾ/, /tɾis.teˈd͡ʒa/

tristejar intr.

  1. Estar o semblar trist.
    «Com som a mitjan carrer, / veig una porta tancada, / cortina negra posada, / la casa que tristejava (Cançó popular mallorquina)
    «Tristejant esporuguida, / sempre temo que'm perdré: / ja començo a estar rendida / per fugir de l'esparvê.» (Ignasi Iglésias, Ofrenes, 1902)
    «La nit tristeja, / Mots d'atzabeja / Que saben els noms de la mar.» (Lluís Servé Galan (@deòmises), Lluna gitana, Relats en Català, feb. 2009)
    «Al Monopoly podem edificar cases i hotels; Joaquín Sabina canta que l'un sempre és dolç i l'altra pot tristejar (Joan Ollé, Casa de cites, El Periódico (en català), nov. 2006)

Conjugació

modifica

Paradigmes de flexió: tristejo, tristeja, tristegem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Relacionats

modifica

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: tris·te·jar (3)

Vegeu també

modifica
  • Obres de referència: DCVB

Occità

modifica
  • Pronúncia(i): /tɾis.teˈd͡ʒa/

tristejar

  1. tristejar