triumphus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /trɪˈʊm.fʊs/
• Etimologia: Del grec antic θρίαμβος ‎(thríambos, «himne a Dionís»).

Nom

triumphus m. ‎(genitiu triumphī)

1. triomf

Declinació

2a declinació -us, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	triumphus	triumphī
Vocatiu	triumphe	triumphī
Acusatiu	triumphum	triumphōs
Genitiu	triumphī	triumphōrum
Datiu	triumphō	triumphīs
Ablatiu	triumphō	triumphīs