triomf

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /tɾiˈoɱf/
• Etimologia: Del llatí triŭmphus, segle XV.

Nom

triomf m. ‎(plural triomfs)

1. victòria, èxit

Verb

triomf

1. (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de triomfar

Miscel·lània

• Síl·labes: tri·omf (2)
• Heterograma de 6 lletres (fimort)
• Anagrama: morfit

Vegeu també

• Obres de referència: GDLC, DCVB