victòria
Català
modifica- Pronúncia(i):
Oriental: central ⓘ, balear /vikˈtɔ.ɾi.ə/ Occidental: nord-occidental /bikˈtɔ.ɾi.a/ valencià /vikˈtɔ.ɾi.a/, /bikˈtɔ.ɾi.a/
- Rimes: -ɔɾia
- Etimologia: [1] Del llatí victoria, segle XIII. [2] De la reina Victòria del Regne Unit.
Nom
modificavictòria f. (plural victòries)
- Fet de vèncer o triomfar en una batalla o competició o bé contra un antagonista o adversari.
- La victòria de l'equip visitant en el partit de la copa
- La victòria de l'estat contra el crim organitzat
Traduccions
modificaTraduccions
- Alemany: Sieg (de) m.
- Anglès: victory (en), win (en)
- Castellà: victoria (es)
- Coreà: 승리 (ko) (seungni)
- Eslovac: víťazstvo (sk) n.
- Esperanto: venko (eo)
- Francès: victoire (fr)
- Friülà: vitorie (fur) f.
- Gallec: victoria (gl) f.
- Grec: νίκη (el) f. (niki)
- Hongarès: győzelem (hu)
- Islandès: sigur (is) m.
- Italià: vittoria (it) f.
- Japonès: 勝利 (ja)
- Llatí: victoria (la) f.
- Occità: victòria (oc) f.
- Polonès: zwycięstwo (pl) n.
- Portuguès: vitória (pt) f.
- Romanès: victorie (ro) f.
- Rus: побе́да (ru) f. (pobeda)
- Suec: seger (sv) c.
- Turc: zafer (tr)
- Xinès: 勝利 (zh) (胜利, shènglì)
Compostos i expressions
modificaNom
modificavictòria f. (plural victòries)
- Carruatge de quatre rodes descobert amb capota.
Miscel·lània
modifica- Síl·labes: vic·tò·ri·a (4)
Vegeu també
modifica- Article corresponent a la Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC