victòria
CatalàModifica
- Pronúncia(i):
- Oriental: central /bikˈtɔ.ɾi.ə/, balear /vikˈtɔ.ɾi.ə/
- Occidental: nord-occidental /bikˈtɔ.ɾi.a/, valencià /vikˈtɔ.ɾi.a/, /bikˈtɔ.ɾi.a/
- Rimes: -ɔɾia
|
(fitxer) |
- Etimologia: [1] Del llatí victoria, segle XIII. [2] De la reina Victòria del Regne Unit.
NomModifica
victòria f. (plural victòries)
- Fet de vèncer o triomfar en una batalla o competició o bé contra un antagonista o adversari.
- La victòria de l'equip visitant en el partit de la copa
- La victòria de l'estat contra el crim organitzat
TraduccionsModifica
Traduccions
Compostos i expressionsModifica
NomModifica
victòria f. (plural victòries)
- Carruatge de quatre rodes descobert amb capota.
Miscel·làniaModifica
- Síl·labes: vic·tò·ri·a (4)
Vegeu tambéModifica
- Article corresponent a la Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC