adversari

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /əd.bərˈsa.ɾi/, balear /əd.vərˈsa.ɾi/

Occidental: nord-occidental /ad.berˈsa.ɾi/, valencià /ad.veɾˈsa.ɾi/, /ad.beɾˈsa.ɾi/

• Rimes: -aɾi
• Etimologia: Del llatí adversārius, segle XIII.
• Anagrames: derivaràs, desvariar

Nom

ad·ver·sa·ri m. ‎(plural adversaris, femení adversària)

1. Persona que va contra algú en situacions oposades: un joc, un judici, una guerra, etc.

Sinònims

• competidor, contrari, oponent, antagonista, rival

Antònims

• company, camarada, amic

Traduccions

Traduccions: adversari

• Alemany: Gegner ^(de)
• Anglès: adversary ^(en)
• Àrab: خَصْم‎ ^(ar) m.
• Armeni: ախոյան ^(hy) ‎(akhoïan)
• Búlgar: проти́вник ^(bg) m.
• Castellà: adversario ^(es)
• Coreà: 적대자 ^(ko) ‎(jeokdaeja)
• Danès: modstander ^(da) c.
• Eslovac: odporca ^(sk) m., protivník ^(sk) m.
• Eslovè: nasprotnik ^(sl) m.
• Finès: vastustaja ^(fi)
• Francès: adversaire ^(fr) m. f.
• Friülà: riversari ^(fur) m.
• Gallec: adversario ^(gl) m.
• Grec: αντίπαλος ^(el) m. ‎(andípalos)
• Grec antic: ἀντίπαλος ^(grc) m. ‎(antípalos)
• Hebreu: יָרִיב‎ ^(he) m.
• Hindi: प्रतियोगी ^(hi) m.
• Hongarès: ellenfél ^(hu)
• Islandès: andstæðingur ^(is) m.

• Italià: avversario ^(it)
• Japonès: 敵 ^(ja)
• Kazakh: қарсылас ^(kk) ‎(qarsılas/kharsilas)
• Kirguís: теңтайлашуучу ^(ky) ‎(tengtailaixuutxu)
• Llatí: adversarius ^(la) m.
• Neerlandès: tegenstander ^(nl) m.
• Polonès: przeciwnik ^(pl) m.
• Portuguès: adversário ^(pt) m.
• Romanès: adversar ^(ro) m.
• Rus: сопе́рник ^(ru) m. ‎(sopérnik)
• Sànscrit: विपक्ष ^(sa) m.
• Serbocroat: протӣвнӣк ^(sh), protivnik ^(sh) m.
• Suec: motståndare ^(sv) c.
• Telugu: వ్యతిరేకి ^(te)
• Turc: rakip ^(tr)
• Txec: protivník ^(cs) m.
• Ucraïnès: супроти́вник ^(uk) m. ‎(suprotívnik)
• Uzbek: raqib ^(uz)
• Vietnamita: đối thủ ^(vi)
• Xinès: 敵手 ^(zh) ‎(敌手, díshǒu)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ad.wɛrˈsaː.riː/

Nom

adversārī

1. vocatiu singular de adversārius
2. genitiu singular de adversārius