trompetege

Català

Verb

trompetege

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de trompetejar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb trompetejar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb trompetejar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb trompetejar.

Miscel·lània

• Síl·labes: trom·pe·te·ge (4)