tronaia

Català

Verb

tronaia

1. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de tronar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tro·na·ia (3)
• Anagrames: atonira, atonirà, notaria, notària, tornaia, troiana