Català

modifica
Oriental: central /tɾuˈna/
balear /tɾoˈna/, /tɾuˈna/
Occidental: nord-occidental /tɾoˈna/
valencià /tɾoˈnaɾ/, /tɾoˈna/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: tronà
  • Etimologia: Del llatí *tronāre, variant de tonāre per analogia amb *tronitus («tro») metàtesi del clàssic tonitrus, segle XIV.

tronar intr. impers.

  1. Fer trons.

Conjugació

modifica

Com a verb que designa un fenomen natural és impersonal usat només en tercera persona del singular. Altres temps es podrien usar en sentit metafòric o per personificació fictícia.

Paradigmes de flexió: trono, trona, tronem

Derivats

modifica

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: tro·nar (2)
  • Anagrama: tornar

Vegeu també

modifica