tronegués

Català

Verb

tronegués

1. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb tronar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tro·ne·gués (3)
• Anagrames: orguenets, tongueres, tornegués