truño

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈtɾu.ɲo/

Americà: alt /ˈt͡su.ɲo/, baix /ˈtɾu.ɲo/

• Rimes: -uɲo
• Etimologia: D'origen incert, potser palatalització de trullo ‎(«presó»), segle XX.

Nom

truño m. ‎(plural truños)

1. (col·loquial) merda (excrement, cosa sense cap valor)

   «Tuve cuatro minutos de felicidad, cuatro minutos en los que el mundo giraba en torno a un punto marcado en el planeta con un enorme truño. Un truño tan maloliente como una camisa tras una noche de fiesta, tan deforme como una revolución comunista.» (Belibasto, Lloviendo caracoles, Palibrio, març 2014, ISBN 9781463369910)

   Vaig tindre quatre minuts feliços, quatre minuts en què el món girava al voltant d'un punt marcat al planeta per una merdota. Una merdota tan pudent com una camisa l'endemà d'una festa, tan deformada com una revolució comunista.

2. (Rep. Dominicana) ganya, ganyota

Derivats

• entruñar

Compostos i expressions

• tener el truño puesto: arrufar les celles
• un truño como un puño: una merda com una catedral

Sinònims

• mierda, ñordo, zurullo

Descendents

• Català: trunyo (castellanisme)

Miscel·lània

• Síl·labes: tru·ño (2)