ulter

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈʊɫ.tɛr/
• Etimologia: Del llatí arcaic uls, derivat de l'arrel ils-, present en l'adjectiu ille.

Adjectiu

ulter m., ultra f., ultrum n. ‎(comparatiu ulterior, superlatiu ultimus)

1. més enllà, lluny
2. exterior

Declinació

Primera i segona declinació, -er, -ra, -rum.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	ulter	ultra	ultrum		ultrī	ultrae	ultra
Vocatiu	ulter	ultra	ultrum		ultrī	ultrae	ultra
Acusatiu	ultrum	ultram	ultrum		ultrōs	ultrās	ultra
Genitiu	ultrī	ultrae	ultrī		ultrōrum	ultrārum	ultrōrum
Datiu	ultrō	ultrae	ultrō		ultrīs
Ablatiu	ultrō	ultrā	ultrō		ultrīs

Antònims

• citer